APPROACH TO THE IMPACTS OF COVID-19 ON TOURISM IN IBIZA AND FORMENTERA
Resumen
Ibiza y Formentera son dos islas del Mediterráneo occidental con una elevada dependencia del turismo. Durante los años 2020 y 2021 hubo el mayor parón turístico desde la postguerra, debido a las restricciones del COVID-19. El objetivo de este trabajo es realizar una primera aproximación al antes, durante y después de este parón en el turismo de Ibiza y Formentera. Para este objetivo se revisaron datos secundarios procedentes de organismos públicos, principalmente Ibestat e INE. Los resultados principales son: las restricciones adoptadas causaron un parón grave en la llegada de turistas entre marzo de 2020 y junio de 2021, con un ligero alivio en julio y agosto de 2020; en el verano de 2021 se alcanzó el 80% de las cifras previas y la mejora posterior llevó a un 2022 con cifras similares a las de prepandemia. En cuanto al perfil por nacionalidad, el mercado emisor que mejor resistió fue el español, siendo la primera nacionalidad en 2020, 2021 y 2022, desbancando al Reino Unido. Dentro del turismo internacional, Francia y Países Bajos son los mercados emisores con mejor recuperación. Las previsiones para 2023 generan dudas por la elevada inflación y el riesgo de recesión en los principales mercados emisores.
Citas
Azpelicueta, M. C., Ramón, J., & Abril, M. (2018). La oferta turística de la ciudad de Ibiza en el siglo XXI: Patrimonio de la Humanidad y establecimientos de lujo. HOLOS, 34(3), 413-428.
Azpelicueta, M. C., Ramón, J., & Peng, X. (2017). Localización y peculiaridades de la oferta de ocio nocturno de Ibiza. International Journal of Professional Business Review, 2(1), 41-57.
Baisnée, V. (2008). To Ibiza: Separation and Recreation in Janet Frame’s Island Narrative. Journal of New Zealand Literature, 26, 59–72.
Bazin, C. (2011). Sea, Sex and Sun: Janet Frame’s experience(s) in Ibiza. Journal of New Zealand Literature, 29(1), 32-45.
Bellis, M. A., Hale, G., Bennett, A., Chaudry, M., & Kilfoyle, M. (2000). Ibiza uncovered: Changes in substance use and sexual behaviour amongst young people visiting an international night-life resort. International Journal of Drug Policy, 11(3), 235-244.
Bellis, M. A., Hughes, K., Bennett, A., & Thomson, R. (2003). The role of an international nightlife resort in the proliferation of recreational drugs. Addiction, 98(12), 1713-1721.
Bennett, A. (2004). 'Chilled Ibiza': Dance tourism and the neo-tribal community. En K. Dawe (Ed.), Island Musics (pp. 123-136). Berg Publishers.
Berrozpe, A. (2016). Ibiza como marca de destino turístico. Opción: Revista de Ciencias Humanas y Sociales, 32(S11), 111-120.
Berrozpe, A., Campo, S., & Yagüe, M. J. (2017). Understanding the identity of Ibiza, Spain. Journal of Travel & Tourism Marketing, 34(8), 1033-1046.
Briggs, D. (2013a). A phenomenological account of deviance and risk on holiday: British youth and the consumer experience in Ibiza. En S. Winlow & R. Atkinson (Eds.), New Directions in Crime and Deviancy (pp. 127-144). Routledge.
Briggs, D. (2013b). Deviance and Risk on Holiday: An Ethnography of British Tourists in Ibiza. Palgrave Macmillan.
Briggs, D., & Turner, T. (2011). Risk, transgression and substance use: An ethnography of young British tourists in Ibiza. Studies of Transition States and Societies, 3(2), 14-25.
Buades, J. (2004). On Brilla el Sol. Turisme a Balears abans del Boom. Res Pública Edicions.
Capellà, H. (2018). The Ibiza’s nightlife as a bend from marginalization to tourism centrality. En S. Pelc & M. Koderman (Eds.), Nature, Tourism and Ethnicity as Drivers of (De) Marginalization: Insights to Marginality from Perspective of Sustainability and Development (pp. 109-118). Springer.
Capellà, H. (2021). La música de ball electrònica com a vector de la imatge global d’Eivissa. Via: Tourism Review, 19.
Capellà, H. (2022). La insularitat descolonitzada: l’estigmatització de la imatge d’Eivissa al cinema (1960-2020). Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 93, 9-30.
Casero, B., Escandell, M., Espada, R., Ferrer, A., Redzhebova, S., Martínez, A., & Ramón, J. (2021). Ibiza: Ciclo de vida y evolución como destino turístico. Journal of Tourism and Heritage Research, 4(1), 124-147.
Cerdà, J., & Rodríguez, R. (1999). La Repressió Franquista del Moviment Hippy a Formentera (1968-1970). Res Pública Edicions.
Cirer, F. (2017). L'hotel Portmany: la utopia d'un antonienc. Josep Roselló Cardona. Editorial Mediterrània-Eivissa.
Cirer, J. C. (1998). L'economia d'Eivissa i Formentera en el segle XIX (1782-1900). Edicions Documenta Balear.
Cirer, J. C. (2002). L'economia d'Eivissa i Formentera en el segle XX. Edicions Documenta Balear.
Cirer, J. C. (2004). De la fonda a l'hotel. La Gènesi d'una Economia Turística. Edicions Documenta Balear.
Cirer, J. C. (2009). De cuando el paquete turístico constituía un elemento de innovación turística. PASOS Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, 7(3), 407-414.
Cirer, J. C. (2010). Dinámica de la estructura del sector hotelero en Ibiza y Formentera 1960-2000. Cuadernos de Turismo, 26, 69-90.
Cirer, J. C. (2021a). Economic and social resilience accounts for the recovery of Ibiza’s tourism sector. Tourism Geographies, 23(3), 479-500.
Cirer, J. C. (2021b). The stunning birth of tourism on the islands of Ibiza and Formentera. Island Studies Journal, 16(2), 323-340.
Colomar, S. (2009). Formentera a l’època contemporània (1782-2007). Edicions Documenta Balear.
Costa, L., & Len, C. (2020). Balearic: Historia oral de la cultura de club en Ibiza. Contra Ediciones, S.L.
D’Andrea, A. A. F. (2004). Global Nomads: Techno and New Age as transnational countercultures in Ibiza and Goa. En G. St. John (Ed.), Rave Culture and Religion (pp. 233-253). Routledge.
D’Andrea, A. A. F. (2006). The Spiritual Economy of Nightclubs and Raves: Osho Sannyasins As Party Promoters in Ibiza and Pune/Goa. Culture and Religion: An Interdisciplinary Journal, 7(1), 61-75.
D'Andrea, A. A. F. (2007). Global Nomads: Techno and New Age as transnational countercultures in Ibiza and Goa. Routledge.
Darici, K. (Ed.) (2016). Formentera: Ritratto di un’isola. QuiEdit.
De Austria, L. S. (1869). Die Balearen. in Wort und Bild Geschildert. Erster Band: Die alten Pityusen. F. A. Brockhaus.
de Castro, F. G. (2003). La isla perdida. Memoria de una época de Ibiza. Editorial Mediterrània-Eivissa.
di Giannantonio, M. et al. (2020). Prescription drug misuse in “Clubbers” and disco goers in Ibiza. Frontiers in Psychiatry, 11, e592594.
Escohotado, A. (2019). Mi Ibiza Privada. Editorial Espasa.
Ferrer, J. L. (2015a). Ibiza, la isla de los ricos. Editorial UOC.
Ferrer, J. L. (2015b). Ibiza: La destrucción del paraíso (Quién, cómo y porqué). Balafia Postals.
Ferrer, J. L. (2016). Viaje al turismo basura. Editorial UOC.
Ferrer, J. L. (Coord). (2019). Història d’Eivissa i Formentera: des de la prehistòria fins al turismo de masses. Balàfia Postals.
Ferrer, M. C. (2015a). El descobriment de l’Illa Blanca. En P. Capellà & A. Galmés (Coords.), Art i Naturalesa. Biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900 (pp. 81-95). Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
Ferrer, M. C. (2015b). La construcció de símbols identitaris d'Eivissa a principis del segle XX. Anuari Verdaguer, 23, 205-222.
Ferrer, M. C. (2019). El mite de l'Illa Blanca: Imatges d'Eivissa, 1867-1919. Publicacions de L'Abadia de Montserrat.
Gil, C. (1970). Juventud Marginada. Estudio sobre los "Hippies" a su paso por Formentera. Dopesa.
Gil, C. (1971). Formentera una comunidad en evolución. Dopesa.
González, J. M., & Novo, M. (2022). Ibiza (Spain) World Heritage Site: Socio-Urban Processes in a Touristified Space. Sustainability, 14(15), e9554.
Goulding, C., & Shankar, A. (2011). Club culture, neotribalism and ritualised behaviour. Annals of Tourism Research, 38(4), 1435-1453.
Hughes, K., & Bellis, M. A. (2006). Sexual behaviour among casual workers in an international nightlife resort: A case control study. BMC Public Health, 6, e39.
Ibestat (2023). Estadísticas. Institut d'Estadística de les Illes Balears. Consultado el 5 de febrero de 2023 de http://ibestat.caib.es
INE (2023). Estadísticas. Instituto Nacional de Estadística. Consultado el 5 de febrero de 2023 de http://www.ine.es
Kelly, D., Hughes, K., & Bellis, M. A. (2014). Work hard, party harder: Drug use and sexual behaviour in young British casual workers in Ibiza, Spain. International Journal of Environmental Research and Public Health, 11(10), 10051-10061.
Lau, S. S. (2006). Churched Ibiza: Evangelical Christianity and Club Culture. Culture and Religion: An Interdisciplinary Journal, 7(1), 77-92.
Lau, S. S. (2012). Popular Music in Evangelical Youth Culture. Routledge.
Martinotti, G. et al. (2017). Substance-related psychopathology and aggressiveness in a nightlife holiday resort: Results from a pilot study in a psychiatric inpatient unit in Ibiza. Human Psychopharmacology, 32(3), e2586.
Méndez, T. (2023). Las dos almas de Ibiza. Su historia económico-social reciente. Balàfia Postals.
Navarro, V. (1901). Costumbres de las Pithiusas: Memoria. Imprenta del Asilo de huérfanos del Sagrado Corazón de Jesús.
Nieto, J. A. (1977). Turistas y nativos: El caso de Formentera. Revista Española de la Opinión Pública, 47, 147-165.
O'Leary, J., Huan, T., Briggs, D., & Turner, T. (2012). Understanding British youth behaviors on holiday in Ibiza. International Journal of Culture, Tourism and Hospitality Research, 6(1), 81-90.
Paul, E. (1937). Life and Death of a Spanish Town. Ramdom House.
Pérez-Cabrero, A. (1909). Ibiza: Arte, Arqueología, Agricultura, Comercio, Costumbres, Historia, Industria, Topografía. Guía del Turista. Imprenta de Joaquín Horta.
Planells, M. (2002). El Nacimiento de Babel -Ibiza Años 60-. Editores José Ferrer y Vicent Guillamó.
Planells, M. (2007). Los Límites del Paraíso (Ibiza 1970-2000). Ediciones RIE.
Ramón, E. & Ramón, J. (2021). Historia del turismo en Ibiza y Formentera. 1900-2020. Balàfia Postals.
Ramón, J. (2016a). Innovaciones tecnológicas en la atención al cliente: Ushuaïa Ibiza Beach Hotel y Hard Rock Hotel Ibiza. International Journal of Information Systems and Tourism, 1(1), 26-35.
Ramón, J. (2016b). Moda Adlib: de los hippies a los turistas. International Journal of Scientific Management and Tourism, 2(4), 177-206.
Ramón, J. (2017a). La Guerra Civil Española y la implicación de los residentes en el turismo: El caso de Ibiza. Revista Iberoamericana de Turismo (RITUR), 7(2), 86-104.
Ramón, J. (2017b). Peculiaridades del turismo de Formentera. International Journal of Scientific Management and Tourism, 3(1), 555-578.
Ramón, J. (2017c). Consolidación de Ibiza como destino turístico (finales del siglo XX). Gran Tour: Revista de Investigaciones Turísticas, 16, 43-62.
Ramón, J. (2018). Aproximación a la situación actual del alquiler vacacional. International Journal of Scientific Management and Tourism, 4(1), 569-587.
Ramón, J. (2019). Reflexiones sobre el turismo de ocio nocturno de Ibiza. Journal of Tourism and Heritage Research, 2(4), 33-51.
Ramón, J. (2020). Arte y artesanía en el imaginario y la oferta turística: El caso de Ibiza. El Periplo Sustentable, 38, 150-173.
Ramón, J. (2021). 'Palanqueros' a Sant Antoni de Portmany. Contacte turístic i identitats de classe entre els treballadors locals (1950-1970). En A. Vives & F. Vicens (Eds.), Cultura turística i identitats múltiples a les Illes Balears. Passat i Present (pp. 195-222). Editorial Afers.
Ramón, J., & Martín, F. C. (2014). Impacto de las redes sociales en el ocio nocturno. Tourism and Hospitality International Journal, 3(1), 90-117.
Ramón, J., & Sánchez, M. D. (2016). Del hotel de playa al Hotel Club: Los hoteles con eventos musicales de Ibiza (España). Revista Rosa dos Ventos-Turismo e Hospitalidade, 8(4), 494-509.
Ramón, J., & Sánchez, M. D. (2017). Nightlife sector from a gender point of view: The case of Ibiza. European Journal of Tourism, Hospitality and Recreation, 8(1), 51-64.
Ramón, J., & Sánchez, M. D. (2020). Resurgimiento del turismo en Ibiza, España (1939-1958). En B. Portigliatti, R. Monteiro, A. Brambilla & E. Vanzella (Org.), Turismo & Hotelaria no contexto da História (pp. 314-350). Editora do Centro de Comunicação, Turismo e Artes, Universidade Federal da Paraíba.
Ramón, J., & Sánchez, M. D. (2022a). From counterculture to intangible heritage and tourism supply: Artistic expressions in Ibiza (Spain). Land, 11(1), e98.
Ramón, J., & Sánchez, M. D. (2022b). Tangible and intangible heritage of Ibiza (Spain) and its potential to be valued as a tourist offer. Heritage, 5(3), 1350-1369.
Ramón, J., & Sánchez, M. D. (2022c). Tourism workers and entrepreneurs during the 1950s and 1960s in Sant Antoni de Portmany (Ibiza, Spain). Social Sciences, 11(2), e56.
Ramón, J., & Serra, A. (2013a). Historia social del desarrollo turístico en Ibiza (décadas de 1960 y 1970). Análisis desde perspectivas historiográficas. Investigaciones Turísticas, 5, 86-109.
Ramón, J., & Serra, A. (2013b). Simbiosis entre realidad e imagen en un destino turístico. Revista Académica Hologramática, 18(2), 3-22.
Ramón, J., & Serra, A. (2013c). Tolerancia y desarrollo turístico: Sant Antoni en los años cincuenta. CULTUR-Revista de Cultura e Turismo, 7(2), 132-156.
Ramón, J., & Serra, A. (2014a). Elementos de la contracultura de los años sesenta en la oferta turística de un destino maduro. Revista Iberoamericana de Turismo (RITUR), 4(1), 110-124.
Ramón, J., & Serra, A. (2014b). Historia del turismo en Ibiza: Aplicación del Ciclo de Vida del Destino Turístico en un destino maduro del Mediterráneo. PASOS: Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, 12(4), 899-913.
Ramón, J., & Serra, A. (2014c). Inicios del turismo y actitudes de los residentes: El caso de Ibiza (España). Estudios y Perspectivas en Turismo, 23(1), 1-22.
Ramón, J., Azpelicueta, M. C., & Sánchez, M. D. (2016). Una clasificación de los establecimientos de ocio nocturno: El caso de Ibiza (España). HOLOS, 32(7), 418-437.
Ramón, J., Azpelicueta, M. C., & Serra, A. (2015a). “Ibiza, Biodiversidad y Cultura”: Evolución y potencial turístico de un emplazamiento Patrimonio Mundial. International Journal of Scientific Management and Tourism, 1(1), 109-133.
Ramón, J., Azpelicueta, M. C., & Serra, A. (2015b). Ibiza Nightlife: Descripción de un referente mundial en su sector. REDMARKA: Revista Digital de Marketing Aplicado, 15(1), 101-139.
Ramón, J., Azpelicueta, M. C., Abril, M., & Sánchez, M. D. (2020). Management of tourism innovation, music and nightlife: Case study. En V. Ratten, V. Braga, J. Álvarez & M. C. del Río (Eds.), Tourism Innovation: Technology, Sustainability and Creativity (pp. 66-78). Routledge.
Ramón, J., Martorell, O., Prado, A., & Serra, A. (2021a). Is there a problem with Tourist Use Housing? European Research on Management and Business Economics, 27(2), e100151.
Ramón, J., Peña, D. D., & Sánchez, M. D. (2021b). Critical analysis of a World Heritage Site in terms of conservation and tourism promotion: The case of "Ibiza, Biodiversity and Culture" (Ibiza, Spain). Sustainability, 13(23), e13250.
Ramón, J., Peng, X., & Sánchez, M. D. (2017). Atractivos culturales para una diversificación del turismo en Ibiza. Tourism and Hospitality International Journal, 8(2), 93-113.
Ramón, J., Sánchez, M. D., Durán, A., & Álvarez, J. (2022a). Entrepreneurship, local fashion, tourism development, and the hippie movement: The case of Adlib fashion (Ibiza, Spain). Sustainability, 14(7), e3890.
Ramón, J., Sánchez, M. D., Durán, A., & Álvarez, J. (2022b). Music as an element of tourism innovation: Types of nightlife premises in Ibiza (Spain). Frontiers in Psychology, 13, e890847.
Robertson, A. F. (1965). The sunshine revolution: The impact of the tourist industry on a peasant community. Geographical Magazine, 37(12), 926-939.
Rodríguez, R. (2003). Avantguarda artística i societat a Eivissa (1933-1985). Res Pública Edicions.
Rodríguez, R. (2014). La construcció d’un mite. Cultura i franquisme a Eivissa 1936-1975. Editorial Afers.
Rozenberg, D. (1979). Implications locales du tourisme international: San Miguel, village ibicenco. Sociologie du Sud-Est, 19-20, 99-117.
Rozenberg, D. (1990). Tourisme et utopie aux Baléares: Ibiza, une île pour une autre vie. Éditions L'Harmattan.
Sánchez, M. D., & Ramón, J. (2017). Gestión de la innovación turística basada en los eventos musicales: El caso de Ibiza. RAITES, 3(7), 30-48.
Seguí, M. (1992). El Descubrimiento de las islas olvidadas: Las Baleares y Córcega vistas por los viajeros del siglo XIX. Alpha 3.
Seguí, M. (2006). El turisme a les Balears (1950-2005). Edicions Documenta Balear.
Serra, A., & Ramón, J. (2017). Host community resignation to nightclub tourism. Current Issues in Tourism, 20(6), 566-579.
Serra, L. (2021a). La Guía del turista d’Artur Pérez-Cabrero: Valorar la pròpia essència pensant en els visitants (I). Eivissa, 69, 106-113.
Serra, L. (2021b). La Guía del turista d’Artur Pérez-Cabrero: Valorar la pròpia essència pensant en els visitants (II). Eivissa, 70, 66-74.
Tomillero, E., & Ramón, J. (2020). Promoción institucional de la marca turística “Ibiza”. Gran Tour: Revista de Investigaciones Turísticas, 21, 164-184.
Toubes, D. R., & Vargas, A. (2021). Nightlife entertainment management: Social sustainability and conflict in tourist destinations. Journal of Tourism & Development, 36(1), 21-31.
Tugores, F. (2021). La formació del mite del sud. El patrimoni cultural de Formentera a través de la literatura de viatges (1800-1936). En A. Vives & F. Vicens (Eds.), Cultura turística i identitats múltiples a les Illes Balears. Passat i Present (pp. 51-75). Editorial Afers.
Turner, T. (2018). Disneyization: A framework for understanding illicit drug use in bounded play spaces. International Journal of Drug Policy, 58, 37-45.
Tutor, A. (2015). La creación del imaginario. Un ejemplo: Formentera. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 79, 99-122.
Valero, V. (2004). Viajeros Contemporáneos: Ibiza, siglo XX. Editorial Pre-textos.
Vuillier, G. (1893). Les îles oubliées. Les Baléares, la Corse et la Sardaigne: impressions de voyage illustrées par l'auteur. Librairie Hach

Esta obra está bajo licencia internacional Creative Commons Reconocimiento 4.0.
Las obras que se publican en esta revista están sujetas a los siguientes términos:
1. Asociación de Investigaciones de Turismo (la editorial) conserva los derechos patrimoniales (copyright) de las obras publicadas, y favorece y permite la reutilización de las mismas bajo la licencia de uso indicada en el punto 2.
2. Las obras se publican en la edición electrónica de la revista bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 España (texto legal). Se pueden copiar, usar, difundir, transmitir y exponer públicamente, siempre que: i) se cite la autoría y la fuente original de su publicación (revista, editorial y URL de la obra); ii) no se usen para fines comerciales; iii) se mencione la existencia y especificaciones de esta licencia de uso.
3. Condiciones de auto-archivo. Se permite y se anima a los autores a difundir electrónicamente las versiones pre-print (versión antes de ser evaluada) y/o post-print (versión evaluada y aceptada para su publicación) de sus obras antes de su publicación, ya que favorece su circulación y difusión más temprana y con ello un posible aumento en su citación y alcance entre la comunidad académica.